Liderar la mejora y la innovación en las escuelas y en los sistemas

Greany, Toby

Abstract

Aquest capítol se centra en el paper del lideratge educatiu entorn de la millora i la innovació a les escoles. El focus d’atenció s’estableix en el lideratge en l’àmbit escolar en el context dels debats i testimoniatges actuals en l’administració dels sistemes escolars, i s’argumenta que els responsables polítics de tot el món estan buscant estratègies de millora i d’innovació de manera paralꞏlela, sovint exercint pressions poc realistes en els líders escolars i plantejant-los disjuntives poc raonables mentre aquests harmonitzen les necessitats de les seves escoles amb les necessitats dels alumnes i de les comunitats. S’examinen breument les formes en les quals els sistemes escolars treballen per a la capacitació dels líders, com per exemple a través de programes i formacions de desenvolupament de lideratge, i s’analitzen alguns dels desafiaments conceptuals I pràctics associats a aquestes iniciatives. Se sosté que els responsables polítics han tendit a centrar-se en la millora a costa de la innovació, per exemple intentant controlar les escoles a través de sistemes de rendició de comptes dissenyats de forma centralitzada. Les reformes basades en el mercat d’alguns sistemes han intentat incentivar la innovació, però existeixen proves limitades que això hagi succeït i, al seu torn, hi ha proves més sòlides que els mercats condueixen a una major estratificació i inequitat entre les escoles (Lubienski, 2009; Waslander et al., 2010). El capítol conclou suggerint que els responsables polítics i els professionals haurien d’examinar formes per a equilibrar la millora i la innovació, equipant els líders escolars i donant-los suport per a liderar escoles que operin com a organitzacions d’aprenentatge.
El capítol complementa dos articles anteriors de l’autor. El primer (Greany, 2016) va explorar els factors que incideixen en la innovació en el conjunt d’un sistema escolar, i va concloure el següent: en primer lloc, la innovació és arriscada i exigent per a les escoles, i, per això, requereix responsables polítics i líders que donin suport a aquells que prenguin els riscos adequats i que acceptin que algunes d’aquestes innovacions fracassaran; en segon lloc, la creixent autonomia escolar per si sola no condueix a una innovació sistèmica i pot impactar negativament en l’equitat, i, en tercer lloc, un canvi en tot el sistema requereix una formació sostinguda de la capacitat dins un marc basat en valors que permeti la intervenció local i l’adaptació. El segon article (Greany i Maxwell, 2018) es basa en els resultats d’una anàlisi dels projectes colꞏlaboratius de Recerca i senvolupament (I+D) realitzats per escoles a Anglaterra i en un examen general de l’eficàcia del Desenvolupament i Aprenentatge Professional Continu per a professors. Els autors conclouen que una I+D ben estructurada en l’educació escolar pot afavorir una millora basada en informació comprovada i augmentar la implicació en el canvi dels professors que hi participen, però que, a la majoria de les escoles, els costa sintetitzar i mobilitzar l’aprenentatge que emergeix d’aquests petits projectes de manera que tot el cos de professors se’n beneficiïn. També argumenten que els professors impulsors involucrats en projectes I+D haurien d’obtenir ajudes per a activar els seus nous coneixements, concedint-los un paper en la direcció de programes de desenvolupament professional interescolars ben dissenyats i basats en els resultats dels projectes d’I+D.
Aquest capítol es basa en aquests estudis i publicacions prèvies, i en l’anàlisi de bibliografia rellevant. Es va realitzar una cerca en 60 bases de dades diferents utilitzant la Meta-Lib de la UCL (University College London), amb paraules clau relacionades amb el lideratge escolar, el desenvolupament del lideratge, la governança del sistema i la innovació escolar. Alguns articles significatius van ser extrets i analitzats basant-se en la seva pertinència amb els temes de l’article i la qualitat de llurs corresponents recerques. Aquest capítol tracta de sintetitzar el treball precedent de diversos àmbits i, per això, es recolza en diferents perspectives teòriques, incloent-hi la millora, l’efectivitat i el lideratge escolar, a més de les teories de governança i complexitat, i el treball en l’aprenentatge organitzatiu, les organitzacions d’aprenentatge i la mobilització del coneixement.

Citation

Greany, T. (2019). Liderar la mejora y la innovación en las escuelas y en los sistemas. In Las paradojas de la innovación educativa. Barcelona: Horsori Editorial, S.L

• Acceptance Date: Apr 4, 2019
• Publication Date: Jun 6, 2019
• Deposit Date: Jun 10, 2020
• Book Title: Las paradojas de la innovación educativa
• Chapter Number: 3
• ISBN: 9788494985782
• Public URL: https://nottingham-repository.worktribe.com/output/4620619
• Related Public URLs: http://tienda.horsori.net/home/440-ce-88-las-paradojas-de-la-innovacion-educativa-9788494985782.html